Germanic‎ > ‎East‎ > ‎Gothic‎ > ‎Lexicon‎ > ‎

gneidan

*gneidan v.t.st1. to rub, to chafe. [Pgmc gnīdan]

gneidan
  pret. conj.
 pres.
 subj. imper.
gneidands
 ik gnáiþ gnidjau gneida gneidau 
gneidans
 þu gnáist gnideis gneidis gneidais gneiþ

 is gnáiþ gnidi gneidiþ gneidai gneidadau

 wit gnidu gnideiwa gneidōs gneidaiwa
  jut gniduts gnideits gneidats gneidaits gneidats
  weis gnidum gnideima gneidam gneidaima gneidam
  jus gniduþ gnideiþ gneidiþ gneidaiþ gneidiþ
  eis gnidun gnideina gneidand gneidaina gneidandau