Germanic‎ > ‎East‎ > ‎Gothic‎ > ‎Lexicon‎ > ‎

haban

haban v.t.w3. to have. [Pgmc habēn < IE kap-(?)]

haban    pret.  conj.
 pres.
 subj.  imper.
habands  ik  habaida habaidēdjau  haba  habau  
habaiþs  þu habaidēs habaidēdeis  habais  habais  habai

 is  habaida habaidēdi  habaiþ  habai  habadau

 wit habaidēdu habaidēdeiwa  habōs  habaiwa
   jut habaidēduts habaidēdeits  habats  habaits  habats
   weis habaidēdum habaidēdeima  habam  habaima  habam
   jus habaidēduþ habaidēdeiþ  habaiþ  habaiþ  habaiþ
   eis habaidēdun habaidēdeina  haband  habaina
 habandau